Executem l’acció
En un dia com avui, 27 de març de 2012, Dia Mundial del Teatre, és el nostre deure com a professionals i amadors del teatre deixar de banda el pessimisme i l’autodestrucció superlatius que en aquests temps difícils ens acompanyen i ser audaços i valents amb el nostre ofici per tal de ser capaços d’encarar el futur amb èxit.
I com ho farem, això, si des de les nostres institucions no deixen de posar-nos traves, impediments i dificultats? Si no fan més que boicotejar reiteradament la nostra cultura i la nostra llengua? Si sembla que s’esmerin en fer-nos desaparèixer! Doncs si ens volen fer desaparèixer deu ser perquè feim nosa, i si feim nosa és perquè som importants.
És el moment, ja estam exhausts de sentir-ho, d’afrontar la crisi. Si recorrem a l’etimologia (un recurs clàssic, i com tot allò clàssic perfectament actual) comprovam que la paraula crisi prové del grec krinein que significa separar i decidir. D’aquí provenen també els mots crítica i criteri. Així doncs, estimades companyes d’ofici, afrontem la crisi de manera homeopàtica, és a dir, curant-la amb el mateix mal que la provoca: amb criteri, sentit crític i decisió.
I aprofitant que hem obert el diccionari etimològic deixem-nos endur per la curiositat(mot que significa, per cert, desig immoderat de veure i de conèixer: siguem, per tant, curiosos!) i cerquem-hi d’on prové i què significa això que tant ens ocupa i ens preocupa: el teatre. Doncs teatre, etimològicament, significa lloc per a contemplar. “Uf! Contemplació! Quin concepte més místic i noucentista” diran alguns… Doncs no. Contemplar, sempre segons el nostre preuat Alcover-Moll, té tres accepcions, totes elles ben interessants pel que fa al nostre deure com a creadors teatrals: 1. Mirar atentament absorbint-se en la vista de l’objecte. 2. Considerar; pensar atentament i en tots els aspectes. 3. Complaure en tot, donar tots els gusts i satisfaccions.
És, per tant, el moment d’absorbir, de pensar, de complaure i de considerar. De fer-ho nosaltres i, de la mateixa manera, de procurar-ho per als nostres espectadors. Perquè sense ells i el seu esperit crític no tenim sentit. No som res. Nosaltres, com actors i creadors que som, tenim el deure d’entregar al públic aquest “objecte” que ha de ser contemplat, observat, absorbit, pensat, considerat i criticat amb criteri. El missatge que ha de percutir les ments i complaure els sentits.
Som actors. I l’actor és aquell que actua, que fa, que executa l’acció. Per tant: Actuem! Fem! Executem l’acció! Només tendrem èxit si som útils. Només serem útils si som allò que som. Només serem allò que som si actuam. Ester en crisi no significa estar aturat (encara que estiguem a l’atur!). Per tant, ara més que mai és el moment de fer, de refer, d’insistir, d’exigir, de pensar, de criticar, d’actuar!
Tothom a punt? ACCIÓ!
Comentaris recents