MANIFEST de l’AAAPIB pel DIA MUNDIAL DEL TEATRE 2013

Posted by on març 26, 2013 in General | 0 comments

MANIFEST de l’AAAPIB pel DIA MUNDIAL DEL TEATRE 2013

MANIFEST DIA MUNDIAL DEL TEATRE 2013

Noruega 0, Suissa 2’5, França 5’5, Bèlgica 6, Holanda 6, Grècia 6’5, Alemanya 7, Finlàndia 10, Irlanda 9, Itàlia 10, Portugal 13, Espanya 21. Sembla la classificació d’alguna competició esportiva, però no ho és. És el percentatge de l’impost de l’IVA cultural de tots aquests països europeus.
El teatre, estimades, no és un número. No és un percentatge.
Un dia com aquest, 27 de març, Dia Mundial del Teatre, és un dia propici per replantejar-nos QUÈ ÉS el teatre. I també, i sobretot, el QUÈ NO ÉS. És doncs, avui, un dia oportú per recordar una vegada més a tot aquell que ho hagi oblidat que el teatre, com la cultura, no és un luxe. El teatre no és un privilegi. El teatre és una necessitat. Una necessitat social, afectiva i comunicativa, fruit de la nostra evolució com a espècie. És una característica més de l’ésser humà, com la paraula, com la ciència, o el calçat. Com la política.
El teatre no és del poder. El teatre no és del poble, ni per al poble. El teatre ÉS el poble. Unes persones adreçant-se a unes altres persones. Uns que fan i diuen, i uns altres que seuen i miren i escolten. Un acte comunicatiu. Un acte afectiu. Un regal de la humanitat a la humanitat. Cultura.
El teatre no és una eina social. És la societat mateixa. El teatre no és un mitjà, és una finalitat. Quina altra cosa més propera als somnis i, alhora, més propera a la realitat latent i desconeguda, que aquesta ficció present i permanent. Quina cosa més veritable que l’art de l’engany? Si no qüestionam el bipedisme, si no qüestionam la roda, si no qüestionam el foc, per què qüestionam la vàlua de la nostra capacitat creativa? Per què qüestionam el valor d’allò que ens situa en perspectiva, que ens distancia i ens apropa, alhora, a la realitat?
O és que aquesta mirada, ara, i sempre, serà necessàriament inquietant i, per tant, perillosa?
En un dia com aquest, 27 de març, Dia Mundial del Teatre, és la nostra responsabilitat reclamar per al teatre un tractament polític just i ajustat a la seva idiosincràcia. Per tant, senyores i senyors que ens governau, aturau, per favor, aquesta persecució. El teatre és immortal, però les persones que feim teatre NO.

ATUREM EL 21% D’IVA. ATUREM LES RETALLADES EN CULTURA. VISCA EL TEATRE!